Idees clau cap a la neutralitat climàtica, ara (1/2)
Estem en emergència climàtica, a més a més de sanitària. Fa un any ho teníem molt clar, ara hi continuem insistint perquè les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’han reduït lleugerament enguany, però la concentració de CO2 a l’atmosfera segueix creixent sense parar.
Foto: Julie Elliott-Abshire
Ara, apujar els impostos als carburants
La fiscalitat sobre els carburants s’ha usat des dels anys 1970 com a factor per reduir la renda monopolística dels països productors de petroli. Evidentment, també actua com a senyal de preu per reduir-ne la demanda, raó per la qual els països importadors de petroli, sobretot a Europa, tenen impostos importants sobre la gasolina i el gasoil.
Una visió moderna de fiscalitat incorpora la fiscalitat ambiental, és a dir la integració d’impostos sobre els elements contaminants (qui contamina paga) i la reducció d’impostos sobre el treball i la renda. La fiscalitat ambiental actua com a mecanisme de correcció de les externalitats ambientals que genera la combustió del petroli, tant en forma d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (CO2) com en forma de contaminants locals (NOx i partícules, principalment). Experts com Xavier Labandeira fa anys que plantegen els beneficis de la seva aplicació a Espanya i el seu impacte majoritàriament progressiu o nul a efectes distributius.
Avui dia (octubre de 2020) la gasolina i el gasoil són molt barats. Des de fa 8 mesos, han baixat el preu a valors que no vèiem des del 2008. I l’Agència Internacional de l’Energia preveu que es mantindran en aquest nivell com a mínim fins l’any 2023.
Espanya té un dels preus dels carburants més barats d’Europa. L’impost als carburants fa que la gasolina i el gasoil siguin entre un 15 i un 23% més cars als països veïns: França, Portugal i Itàlia, sense anar més lluny. Si ho comparem amb el centre d’Europa, la diferència encara és més gran.
Les administracions necessiten i necessitaran més ingressos per fer front a la crisi econòmica que tot just comença. I té més sentit apujar els impostos a productes no essencials com els carburants que no pas a productes alimentaris o de primera necessitat.
En definitiva, ara és el moment d’apujar els impostos a la gasolina i el gasoil. La seva repercussió sobre els consumidors serà acotada, perquè el preu està molt per sota del què ho ha estat els últims 10 anys. A què s’està esperant?