L’incident subratlla la necessitat d’una supervisió rigorosa dels materials de construcció i de la implementació de normatives de seguretat més estrictes.
L’incendi de València que ha fet desaparèixer en una velocitat vertiginosa un gran habitatge del barri de Campanar i que, malauradament, s’ha emportat la vida de 10 persones, obra un debat sobre els materials de construcció, les pràctiques de seguretat en l’edificació i l’aïllament exterior en façanes.
Les causes atmosfèriques no han acompanyat, però l’incident subratlla ara la necessitat d’una supervisió rigorosa dels materials de construcció i de la implementació de normatives de seguretat més estrictes per prevenir tragèdies similars en el futur.
Inicialment, va córrer el rumor que sota la xapa d’alumini exterior de l’edifici hi havia un revestiment de poliuretà conegut per la seva alta inflamabilitat. De fet, un vídeo publicitari per promocionar aquest habitatge el presentava amb una “façana amb un innovador material d’alumini d’Alucobond”. Tot i això, aquesta afirmació ha estat posteriorment qüestionada pel Col·legi Oficial d’Arquitectura Tècnica de València, que ha indicat que el material utilitzat en realitat va ser llana de roca, menys inflamable. Tot i aquesta correcció, la ràpida propagació del foc suggereix la possible addició d’algun material termoplàstic. L’estructura de “façana ventilada” de l’edifici, pensada per millorar l’aïllament tèrmic i acústic, podria haver contribuït a l'”efecte xemeneia” observat durant l’incendi.
El Código Técnico de Edificación del 2019, posterior a la construcció de l’edifici de València, exigeix que els sistemes d’aïllament situats en l’interior de cambres ventilades per altures d’edificis de fins a 28 m (~9 plantes) han de ser com a mínim B-s3,d0 i, per altures superiors a 28 metres, A2-s3,d0.
A més, hi afegeix l’exigència de limitar el desenvolupament vertical de les cambres ventilades en continuïtat amb forjats resistents al foc que separin sectors d’incendi, posant d’exemple vàlid una barrera tallafoc E-30.
Així doncs, en resposta a tragèdies com aquesta, els requisits per a la construcció i la rehabilitació d’edificis han evolucionat per millorar la seguretat contra incendis. Això inclou la segmentació de càmeres ventilades per evitar la propagació contínua del foc, l’ús de materials aïllants no combustibles o de baixa combustibilitat i la implementació de barreres i tallafocs eficaços per contenir el foc i permetre l’evacuació segura dels ocupants.
Una bona rehabilitació energètica comporta, sovint, fer servir un sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE). Malgrat que molt sovint el SATE fa servir materials derivats del petroli, una bona instal·lació del SATE presenta un bon comportament contra el foc. Per tant, una rehabilitació energètica amb SATE continua suposant una bona opció per reduir consums i millorar la qualitat dels habitatges en termes de confort i salubritat.
La investigació tècnica en curs haurà de determinar les causes exactes de la ràpida propagació del foc als edificis de Campanar i és crucial per implementar mesures que previnguin futures tragèdies.
Per Laia Cunill i Núria Torreblanca.