Idees clau cap a la neutralitat climàtica, ara (2/2)
La pandèmia de la Covid-19 ha comportat, malauradament, una reducció dràstica dels desplaçaments en transport públic. Molta gent ha cercat alternatives en els vehicles individuals: patinets, bicicletes, bicicletes elèctriques, vehicles de mobilitat personal… però també cotxes, ciclomotors i motocicletes.
Foto: Silence.eco
Les vendes de motos i ciclomotors han crescut els últims mesos. En concret, les matriculacions de ciclomotor a Catalunya entre gener i setembre de 2020 quasi doblen les de l’any passat. En relació a les motos la seva venda és més estable (el setembre d’enguany s’han venut un 5% més de motos que el setembre de 2019), però en tot cas no s’han desplomat com en el cas dels cotxes.
Les motocicletes i ciclomotors representen el 30% del parc mòbil i el 48,6% dels desplaçaments interns de la ciutat de Barcelona. I aporten com a mínim l’11% de les emissions de PM10 i el 8% de les emissions de CO2 associades al seu trànsit. L’estudi de 2017 sobre el terreny que va mesurar les emissions de més de 92.365 vehicles, va identificar que les emissions reals de PM10 de les motocicletes eren superiors a les dels turismes i equivalents a les de les furgonetes.
Igual que el cotxe elèctric, les motocicletes elèctriques són entre 3 i 4 vegades més eficients energèticament que les motos amb motor de combustió interna, si es fa una anàlisi “del pou a la roda”. Això vol dir que la reducció global de consum i d’emissions de CO2 pot baixar fins a un 75%. La reducció encara és més gran en relació a emissions de NOx i partícules PM10.
Cada vegada hi ha més models de ciclomotors i motos elèctriques de marques diferents: Silence, Niu, Torrot, Honda, Rieju, Peugeot, Energica, Bultaco, BMW, Gas Gas, Govecs, Harley Davidson, Volta, Vespa, Zero, Kyoto i moltes més. Algunes d’elles desenvolupades i produïdes a Catalunya, per la qual cosa fins i tot podem intentar revifar la indústria local de la motocicleta que teníem fa 30 o 40 anys. De fet, la col·laboració de Silence amb SEAT per a les motos elèctriques d’aquesta última permet avançar en aquesta línia.
Les motocicletes i els ciclomotors elèctrics tenen un preu cada vegada més assequible, i la seva diferència amb els seus equivalents convencionals s’està reduint de forma significativa. Però curiosament el gruix de subvencions se’n va cap els cotxes, vehicles molts més cars que compren persones i empreses amb més poder adquisitiu.
En concret, l’import dels ajuts i subvencions actuals a la mobilitat sostenible (Pla MOVES-II) és quantiós (100 M€ anuals al conjunt d’Espanya), i l’administració estatal ja ha manifestat la seva intenció que l’any que ve la dotació del Pla MOVES III arribi als 450 M€ anuals. Amb aquests diners s’estan atorgant subvencions de 4.000 i 5.500 € als cotxes elèctrics, però només de 750 € a les motocicletes elèctriques (només 350 € més dels 400 € que s’atorguen a les motocicletes convencionals en el pla Renove) i de 0 € als ciclomotors elèctrics (és a dir, no existeix cap ajut per als ciclomotors elèctrics!). No se sap per què, quan per cada cotxe elèctric es podrien subvencionar (amb més dotació) 4 o 5 motos i ciclomotors elèctrics, cosa que tindria molta més repercussió ambiental (afectaria molts més vehicles) i social: acceleraria el canvi cultural que representa la mobilitat elèctrica respecte la mobilitat convencional basada en el proveïment en gasolineres.
S’ha parlat molt de la prohibició de la venda de vehicles dièsel nous a partir de 2030 o 2035. Una postura que fa seguiment de plantejaments originàriament centre i nord-europeus. Potser a la Mediterrània podem buscar les nostres prioritats en funció de les particularitats del nostre parc mòbil.
L’any 2012 es van deixar de vendre les bombetes incandescents per considerar-se una tecnologia obsoleta. Hem de començar a pensar en els ciclomotors i les motos convencionals (sobretot les de cilindrada baixa i mitjana) com a tecnologies realment obsoletes, i de les quals tenim alternatives assequibles. Fins quan deixarem que se’n continuïn venent de noves, que contaminen les nostres ciutats i el planeta?