Pasar al contenido principal

La Covid-19 i la gestió de residus: avancem cap a la sostenibilitat?

Durant les setmanes de confinament amb motiu del coronavirus, s’han observat diferents escenaris arreu del món destacables per la millora de la qualitat ambiental urbana: carrers lliures de cotxes, millora de la qualitat de l’aire, fauna passejant pels carrers de les ciutats, reducció del soroll ambiental, etc.

No obstant, altres beneficis ambientals resultants del confinament són menys visibles però tant o més significatius. És el cas, per exemple, de la disminució en la generació de residus municipals, ja que diversos estudis han demostrat una davallada important en el volum de residus recollits. La pregunta significativa és: què passarà en el futur proper, en un escenari post-confinament, amb relació als residus?

És evident que un cop es reactivi l’activitat econòmica, sobretot relacionada amb el comerç i l’hostaleria, la generació de residus tornarà a pujar. Tanmateix, què succeirà a escala del consumidor? Pot ajudar la crisi sanitària a modificar els hàbits de consum de la societat a favor de la reducció de residus? La resposta no és del tot clara.

Per una banda, el confinament possiblement hagi fet reflexionar a un sector de la societat per adonar-se que necessiten menys béns materials dels que trobaven imprescindibles fa només unes setmanes. A més a més, la desconfiança de la població envers els grans establiments comercials pel risc de concentració d’un gran volum de persones pot afavorir el comerç local, que ajuda a fomentar el teixit social i empresarial de barri i les relacions de veïnatge. Aquest comerç local està generalment associat a un producte de proximitat i a un menor volum d’empaquetatge dels productes. Per tant, té un menor impacte associat.

Per contra, aquest mateix escenari de desconfiança pot afavorir la compra de productes envasats per una major percepció de seguretat. També, com ja s’ha fet palpable, fomentar l’hàbit de comprar a través d’internet, el qual es caracteritza, generalment, per un sobre-embalatge dels productes, amb un impacte ambiental rellevant. En aquest sentit, qui ja feia la compra online, ha intensificat l’hàbit, però la nova conjuntura ha obert aquesta pràctica a nous segments de població com gent gran o persones fins ara poc propícies a utilitzar les noves tecnologies digitals per a aquesta finalitat.

Cal tenir en compte, també, que durant moltes setmanes –fins i tot mesos– l’ús de mesures d’autoprotecció com mascaretes i guants –els quals tenen una vida útil molt curta i no són reciclables–, serà, com a mínim, molt recomanable i presumiblement obligatori per diferents col·lectius i professionals: personal sanitari, personal que treballa de cara al públic, amb col·lectius vulnerables, etc.

Pel que fa al conjunt de residus sanitaris, la seva generació s’ha vist incrementada en un 350% d’ençà que va començar la crisi sanitària, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya. Per exemple, durant les setmanes de pic de la malaltia, un dels hospital de tercer nivell de Barcelona i referent en el tractament de pacients amb coronavirus, va registrar les següents dades d’utilització de materials de treball d’un sol ús, en comparació amb la situació habitual prèvia al brot de la pandèmia:

  •  Bates: 10.000 unitats/dia (es va multiplicar per 10 el seu consum habitual*)
  • Guants de plàstic: 7.000 capses/dia (es va multiplicar per 10 el seu consum habitual)
  • Xeringues: 30.000 unitats/dia (es va multiplicar per 7 el seu consum habitual)
  • Mascaretes monaghan: es va multiplicar per 50 el seu consum habitual

* Situació pre Covid-19

La generació de residus sanitaris s’espera que es mantingui elevada durant els propers mesos, sobretot pel seu ús en els centres hospitalaris, però també en altres centres on fins ara no eren habituals, com les residències de gent gran. Degut a l’elevat volum de residus acumulats i el seu potencial infecciós, la incineració s’ha plantejat com el principal sistema de gestió, seguit per la disposició en abocadors, sent ambdues pràctiques molt perjudicials pel medi ambient.

Fins la data, són nombrosos els col·lectius i grups ecologistes que s’han oposat a aquestes pràctiques, defensant que existeixen alternatives més sostenibles per gestionar aquest tipus de residu, com la desinfecció i esterilització dels productes per la seva posterior reutilització, reciclatge o revalorització.

En definitiva, el que sembla clar és que la crisi sanitària ha posat de relleu, un cop més, la necessitat de canviar l’actual concepció lineal de l’economia: tant les diferents administracions com les empreses han de treballar en l’elaboració de fulls de ruta que apostin decididament per un consum més responsable, de proximitat i que incorpori plenament la circularitat en tot el cicle productiu.

Pel que fa més concretament als residus sanitaris, caldria estudiar un nou model de gestió més sostenible basat en les característiques dels residus –per exemple, el seu potencial d’infecció–, per tal de poder-los oferir un tractament més específic, tot comptant amb infraestructures adequades i segures. Per tant, s’hauria de considerar la incineració i l’abocament com a última opció i prioritzar la reutilització i reciclatge sempre que fos possible, però sense deixar de banda el principi de circularitat, no només referit a la fase final del producte, sinó també als materials utilitzats per configurar-los.

 

 

Etiquetes 
Residuos