L’economia circular reinventa la jerarquia de les “3R”

L’economia circular implica que els residus del procés productiu han de ser aprofitats com a recursos – tal com es produeix a la natura. Extrapolat al sector productiu, el camí més eficient es troba en la Reducció i la Reutilització dels productes: reduint-ne la materialitat per disminuir l’impacte logístic. D’aquesta manera, el Reciclatge (que tradicionalment havia centrat el focus de les “3 R”) sovint implica un cost afegit, tant ambiental com econòmic. Els envasos del futur reduiran al màxim la seva materialitat per disminuir l’impacte logístic i seran reutilitzables, de materials com el cartró, les llaunes, el PET i el vidre reutilitzables.

Aquesta és una de les conclusions de la quarta edició del cicle Experiències d’Economia Circular, organitzada pel Palau Macaya sota la direcció científica d’ERF. La posada en comú del camí cap a la sostenibilitat per part d’empreses de sectors diferents ha permès trobar alguns punts compartits. En molts casos, el motor d’aquest canvi es troba en les noves generacions urbanes, amb un pes especial de les dones, que tenen una major consciència per la sostenibilitat. La demanda de productes més respectuosos amb el medi ambient ha empès l’efervescència de l’oferta sostenible a les ciutats i entorns urbans, de la mà del sector emprenedor i petites empreses.  

L’escenari actual, marcat per l’emergència climàtica i els impactes de la COVID-19, ha fet aflorar la necessitat d’un canvi social d’hàbits, per prioritzar de forma conscient els productes de proximitat i de menys impacte ambiental. La sostenibilitat ja no és una moda, sinó una tendència de fons, i els sectors de la moda, la higiene i el sector alimentari en són un exemple clar. A través de tallers, entrevistes i xerrades, les empreses participants van mostrar els passos que ja s’han fet en aquesta direcció, i van esbossar els que encara queden per fer de cara a un futur circular i sostenible. 

Cosmètica, higiene i neteja domèstica 

• Potenciar l’ús de productes de neteja i higiene en format de concentrats i hidrosolubles. La matèria primera més important de molts productes és l’aigua, que el consumidor pot afegir directament des de l’aixeta de casa seva. 
• Els sabons i xampús sòlids disminueixen dràsticament l’impacte dels envasos i de la distribució dels productes.
• Utilitzar materials biodegradables i amb menor impacte ambiental. 

Sector alimentari i restauració

• Consolidar l’ús d’envasos reutilitzables per l’enviament i el transport de menjar a domicili. 
• Potenciar la logística inversa per facilitar la reutilització dels envasos alimentaris.
• Consolidar nous productes com la carn vegetal, que redueix l’impacte ambiental en més d’un 90%.
• Recuperar la distribució a granel.

Moda i sector tèxtil 

• Triar materials respectuosos amb el medi ambient, i acompanyar-los d’un disseny que s’hi adapti
• Aprofitar i reintroduir els residus tèxtils a la cadena productiva.
• Donar una nova vida a les fibres de plàstic a través del reciclatge químic
• Fabricar localment per reduir la petjada ecològica dels processos logístics
• Reivindicar les botigues que ofereixen una atenció personalitzada al consumidor davant la proliferació del comerç digital.

Conclusions transversals 

• Repensar els envasos perquè siguin reutilitzables i es puguin retornar fàcilment al punt de venda; amb una producció, logística i emmagatzematge simplificats; i que serveixin per a diversos productes. 
• La innovació digital com a motor de canvi; difondre informació a través d'aplicacions mòbils per arribar fàcilment als consumidors.
• Etiquetatge clar, que informi del cost real dels productes, i utilitzar codis QR per reduir l’embalatge
• Associació i col·laboració entre negocis, gremis i botigues per ser més competitius, tenir major suport legal i reduir l’escala logística.
• Una comunicació eficaç a través de formats informatius respectuosos amb la competència, que ofereixin lloc al debat i facin sentir responsable a la ciutadania.
• Polítiques públiques com a motor de canvi a través d’instruments com regulacions, subvencions, incentius o penalitzacions per fomentar els nous formats; incrementar el suport institucional i la mentoria per accelerar els processos; o augmentar la fiscalitat ambiental de les empreses.