Edificació sostenible. Cicle "Experiències d'economia circular" (2017-2018)

El cicle "Créixer sense consumir: Experiències d'economia circular" ha tractat les temàtiques d'Edificació, Alimentació i Mobilitat.

En l'àmbit de l'Edificació s’han fet 4 tallers sobre temàtiques diverses i complementàries d’economia circular, en què es varen poder analitzar quines són les mesures que es poden adoptar per minimitzar els impactes que genera.

El resultat de contrastar les diferents opinions i experiències professionals amb la visió que tots tenim com a ciutadans, va permetre abordar el debat des de 2 perspectives:

1. Certificacions ambientals  i importància dels materials en l’edificació.
2. Mercat de l’edificació sostenible, models i tendències de tinença.

Les idees i reflexions finals abasten un gran volum de temes i qüestions, es plantegen alternatives i propostes que ens permeten acostar el sector de l’edificació cap a un model més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Sobre les certificacions de sostenibilitat d’edificis i de materials de construcció

En l’edificació, cada producte (edifici) és diferent i singular, això dificulta molt l’estandardització i la còpia de solucions.

En aquest context, té sentit certificar ambientalment perquè:

• S’ofereixen informació i transparència al mercat.
• S’ofereixen traçabilitat: es garanteix que un bon disseny (projecte) s’executi amb qualitat a l’obra.
• Es dinamitza i es fa millorar el sector.
• Es garanteix salut i benestar als usuaris.
• Fan estalviar energia i recursos.

Interès d’harmonitzar diferents certificacions ambientals per arribar més i millor al mercat. Ara n’hi ha massa i el mercat les reconeix molt parcialment.

Però també és veritat que no totes són iguals. Certificacions com Living Buiding Challenge i WELL contemplen àmbits que d’altres no contemplen, com la salut, la bellesa, la integració de la natura, etc.

La tendència actual del conjunt de la població (occidental) és prioritzar aspectes com la salut i el confort. Vendre aquests beneficis és una oportunitat comercial d’aquest tipus d’habitatges.

Informació i transparència

L’edificació és un sector amb excés d’informació. Les certificacions d’edificis i de materials ajuden a facilitar i simplificar la informació als professionals del sector, cosa que és molt positiva.

Ens calen més casos de referència, prototips locals que hagin funcionat i que serveixin d’exemple. O que no funcionin, però que sapiguem les causes del seu no funcionament i en puguem aprendre. La plataforma Construction21 descriu diversos casos concrets de bones pràctiques en el sector de l'edificació.

Materials

Una manera d’incorporar el baix impacte dels materials i del cicle de vida (a més de les pròpies certificacions d’edificis, com LEED, BREEAM, LBC, etc.) és mitjançant productes amb etiquetes DAP/EPD (Declaracions ambientals de producte) nivell 3 (certificades per un tercer). Es podria exigir un percentatge mínim de DAP (en pes) en un edifici.

La Generalitat de Catalunya va fer un projecte fa uns anys per implementar Declaracions ambientals de producte (DAP/EPD) a Catalunya. Va començar amb dues tipologies de producte: aïllaments i productes ceràmics. Això es va fer i el disposen 8 fabricants diferents, però el mercat ho coneix poc.

Alguns es plantegen certificar els grans materials de l’edifici (p.ex., formigó). Ara la tendència és prioritzar els materials que tenen més rotació a l'edifici (p.ex., finestres, taules, cadires, etc.).  

D’altra banda, cal tenir present que el 60-80% de l'impacte d'un edifici és el seu ús i manteniment. Per tant és important centrar l’estalvi i l’eficiència en aquesta fase més que en els materials. Això vol dir garantir que els edificis consumeixin poca energia i recursos durant l’ús (baix manteniment).

Sobre el mercat de l’edificació sostenible

Qui ho està aplicant? On estan començat els canvis? Tant a Catalunya com a la resta del món, sobretot en promotors privats mitjans i grans.

És negoci business to business: terciari d’escala mitjana o gran, on el client final és una gran empresa, sovint multinacional. En l'habitatge (business to consumer) és més difícil de moment. Només tenim casos aïllats, la majoria d’habitatges unifamiliars.

En l’àmbit particular (habitatges), la cessió d’ús és un nou model que permet implicar els usuaris i que es planteja a llarg termini (dret de superfície a 75 anys, p.ex.). L'edifici es concep més com a equipament que com a edifici d’habitatges. Això permet prioritzar la sostenibilitat ambiental, com s’ha fet en el cas de la Borda, a Barcelona, un  edifici de 6 plantes on tota l'estructura (excepte els fonaments) és de fusta i que compleix normativa nZEB.

Què pot fer l’Administració?

• En concursos públics d’equipaments, incorporar un conjunt de requeriments amb una finalitat concreta; incorporar-los d’un en un costaria molt. Tanmateix, cal tenir en compte possibles sobrecostos.
• En habitatge, cedir ús públic a cooperatives d’habitatge en format de cessió d’ús.

La rehabilitació és més intensiva en mà d’obra i menys en materials que la construcció d’obra nova. Però el futur en ciutats com Barcelona se centrarà en la rehabilitació dels edificis existents. Interès en aplicar certificacions de qualitat sostenibista en la rehabilitació d’edificis. Aquest és un tema verd fins ara i, en canvi, el sector de la rehabilitació és una font de negoci futura.

Sobre noves tendències socials en la tinença: la cessió d’ús

La cessió d’ús és un nou model de tinença, diferent de la compra i del lloguer. En el cas de la Borda, es tracta d’una cooperativa d’habitatges amb una cessió del sòl per part de l'Ajuntament de Barcelona amb Dret de superfície per a 75 anys. A Dinamarca la cessió d'ús ha arribat a ser el 12% del parc d'habitatges.

Punts d’interès del projecte:

• Ofereix flexibilitat (canviar a un habitatge més gran o més petit a mesura que canvia la unitat familiar, dins del mateix edifici), com ho és la pròpia vida de les persones.
• El preu de l’habitatge és força assequible.
• Trenca prejudicis i creences sobre la tinença dels habitatges.
• Contribueix a arrelar-se al barri i a la comunitat.

Preocupació: no està consolidada la cultura del manteniment i la conservació dels espais. Caldrà un esforç per mantenir bé aquests habitatges.

Reflexió final

El gran repte i la gran oportunitat és l'aplicació d'aquestes solucions i alternatives d'edificació sostenible i economia circular en la rehabilitació del parc d'habitatges, però per això cal que la ciutadania entengui quins beneficis li pot comportar en termes d'estalvi energètic i millora del confort i la salut.