Skip to main content

El procediment de certificació ja està aprovat

Amb anys de retard, finalment el mes d’abril passat el govern estatal va aprovar el procediment bàsic de certificació energètica d’edificis, mitjançant el RD 235/2013. La novetat més important és que, a més de l’obra nova, també afecta els edificis existents, els quals hauran de disposar d’una certificació d’eficiència energètica comparable a l’etiqueta d’eficiència energètica d’electrodomèstics (rang de colors i codi A-G). A partir del proper 1 de juny de 2013, serà obligatori que els compradors d’habitatges o llogaters per un període superior a 4 mesos- disposin de forma pública d’un certificat d’eficiència energètica, que anirà acompanyat de propostes de millora, amb l’objectiu d’orientar les inversions en rehabilitació energètica que el propietari pugui fer en el futur. Així mateix, els edificis públics de més de 500 m2 amb presència freqüent de públic hauran de disposar i exhibir l’esmentat certificat d’eficiència energètica, a efectes de sensibilització i divulgació ciutadana.

Oportunitats per a la rehabilitació energètica

Per primera vegada, l’eficiència energètica té valor immobiliari
La nova normativa permetrà valorar i comparar l’eficiència d’edificis i habitatges diferents. També facilitarà que per primera vegada els possibles compradors, taxadors, usuaris i entitats de crèdit incorporin la qualitat energètica en la valoració de compra o lloguer de l’immoble. Amb un format equivalent a l’etiqueta d’eficiència energètica d’electrodomèstics, àmpliament coneguda.

Una oportunitat per a la biomassa
El fet que la unitat de mesura de referència siguin les emissions de CO2 presenta una oportunitat per a la generació energètica local renovable, a nivell tèrmic bàsicament la biomassa i la geotèrmia. La que té més potencial de futur és la biomassa, perquè és més robusta i barata, però també per la seva priorització en el Programa de rehabilitació energètica d’habitatges de l’IDAE.

Conjunt de mesures per afavorir la rehabilitació energètica
El govern estatal també va aprovar a principis d’abril el nou Pla estatal de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació urbanes (RD 233/2013), que conté un conjunt de mesures per afavorir la rehabilitació energètica. Inclou, entre d’altres, ajudes econòmiques a la rehabilitació d’edificis d’habitatges anteriors a 1981, tant per a la millora de l’envolupant com de les instal·lacions tèrmiques com per a la substitució de sistemes tèrmics convencionals per d’altres que funcionin amb renovables. Els ajuts estan vinculats al nou Informe d’avaluació d’edificis (IEE), que substituirà les Inspeccions tècniques de les edificacions (ITE), incorporant l’eficiència energètica i l’accessibilitat. També es preveu noves línies de finançament de l’ICO i l’IDAE.

Reptes per a una bona aplicació

Unitat de mesura discutible
El Ministeri ha decidit mantenir com a unitat de referència de la certificació d’eficiència energètica les emissions de diòxid de carboni (CO2/m2·any) i, de manera secundària, l’energia primària, en lloc de la pròpia energia final demandada (kWh/m2·any). Una decisió discutible, pel fet que el vector de consum d’energia més important en edificis és l’electricitat i el factor de conversió d’energia elèctrica a emissions de gasos amb efecte d’hivernacle o energia primària canvia considerablement cada any en funció del mix de generació elèctrica. Per contra, l’energia final és un valor directe derivat de les pròpies factures energètiques i de les potències instal·lades dels equips energètics, a la qual tindria molt més sentit referenciar-se.

La importància del registre, inspecció i control
L’òrgan competent d’aplicar la certificació energètica d’edificis a Catalunya és l’ICAEN, que encara no ha fet públic el decret que desenvoluparà el procediment concret d’execució. En tot cas, serà responsable del registre de les certificacions, del control extern i de la inspecció. Temes de vital importància, perquè les experiències en d’altres països europeus mostren que un aspecte essencial per a la credibilitat de la certificació a l’hora d’atorgar valor immobiliari a l’energia serà el seu rigor. Això requereix recursos humans i econòmics per revisar una part de les certificacions, detectar infractors en cas de treball incorrecte i sancionar-los, uns recursos que fins ara no s’han aplicat a la certificació d’edificis nous però que l’ICAEN hauria d’aconseguir si vol que la certificació s’apliqui bé.

*Article d'Ivan Capdevila del 29/4/2013