Vés al contingut

La rehabilitació energètica, una eina estratègica contra el canvi climàtic

  • Sistema d'aïllament tèrmic exterior (SATE). Fotografia: Viquipèdia

“Els efectes de la crisi climàtica són més greus del que es preveia, i deixen a la meitat de la població mundial en una situació de gran vulnerabilitat”. Les advertències del Grup de Treball de l’IPCC en els informes de l’AR6 són cada vegada més severes (com es pot observar en el darrer, publicat el 28 de febrer), i insten a l’acció immediata i contundent.

L’informe assenyala el camí cap a una direcció concreta: aprofitar el potencial que ofereixen els ecosistemes; protegint-los i fent-los més resilients. I acompanyar aquestes actuacions amb una mitigació taxativa de l’impacte contaminant de les activitats humanes. Aquest escenari evidencia un marge cada vegada més estret d’actuació, i en el qual prenen importància les accions de caràcter estratègic. Una d’elles està agafant força a casa nostra en els darrers anys: la rehabilitació energètica del parc residencial.

Caldria multiplicar per 25 la taxa de rehabilitació energètica a Espanya per aconseguir l’objectiu marcat per la UE

A la Unió Europea, el parc residencial van representar el 40% del total d’energia consumida i el 36% de les emissions de l’any 2021. Aquestes emissions provenen principalment de la combustió de gasos liquats del petroli (GLP), gas-oil, gas natural i la generació d’electricitat.

Les múltiples oportunitats que ofereix la rehabilitació energètica l’han convertit en una de les estratègiesprincipals del Green Deal de la UE, que busca la reduir el 55% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle l’any 2030 respecte els nivells del 1990, i aconseguir les zero emissions netes l’any 2050. A la Unió, aquestes actuacions s’emmarcaran en la Directiva d’Eficiència Energètica i la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis (EED i EPBD respectivament, per les seves sigles en anglès). Per desplegar-se, compten amb el finançament d’una part important dels fons Next Generation EU, repartits entre els estats membres. Però alguns països com Suècia, Finlàndia, Alemanya o el Regne Unit van més enllà, i disposen ja d’iniciatives que regulen les emissions de carboni del cicle de vida dels edificis.

A Espanya, caldria multiplicar per 25 la taxa de rehabilitació energètica per aconseguir l’objectiu marcat per la UE. El 60% dels edificis catalans es va construir abans de l’any 1980 – moment en què es van començar a equipar amb sistemes d’aïllament tèrmic regulats. Només el 12% del parc es troba en bon estat de conservació; la resta presenta deficiències lleus, importants o greus. La repercussió en l’eficiència és clara: si els edificis poden classificar-se en una escala de la A a la G – de major a menor eficiència – el 85% dels edificis tenen les qualificacions E, F i G. Millorar la qualificació energètica d’una G a una A pot suposar un estalvi energètic del 89%; el marge de millora és, doncs, notori.

La rehabilitació energètica és un instrument que no només permet mitigar l’impacte dels assentaments humans i fer-los més resilients al canvi climàtic. També pot tenir un paper decisiu en la promoció de la igualtat social i d’oportunitats, i la dinamització econòmica local.

El parc residencial va representar el 40% del total d’energia consumida a la UE el 2021, i va suposar el 36% de les emissions

Les actuacions de rehabilitació permeten reduir el consum d’energies d’origen fòssil a través de l’eficiència energètica, com la instal·lació de sistemes tèrmics addicionals a la façana (com el SATE) i a la coberta o la priorització de les energies renovables. Amb beneficis ambientals evidents: l’energia més sostenible és aquella que no es consumeix. Les actuacions de rehabilitació energètica fora dels edificis, com la plantació d’arbrat, a més dels beneficis ambientals, suposa una reducció del consum energètic dels edificis, ja que pot obstruir la llum solar i esdevenir un aïllant tèrmic.

La rehabilitació energètica promou també la resiliència dels assentaments, amb la gestió eficient dels serveis de sanejament i subministrament d’aigua o la gestió integrada dels recursos hídrics. Per exemple, amb l’aplicació de sistemes de drenatge de l’aigua en el conjunt de l’àmbit urbà, com els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS). De la mateixa manera, ofereix resposta a situacions excepcionals com els onades de calor, els temporals o altres desastres climàtics.

Aquestes millores ambientals comporten beneficis per a la salut dels habitants, motivades per la reducció d’emissions de GEH de l’aire que respiren, la reducció també de la contaminació acústica, el confort tèrmic a l’interior dels habitatges, i la millora de la qualitat de l’espai urbà. A més, en reduir la despesa energètica de la llarg gràcies a una major eficiència, es pot contribuir a pal·liar les desigualtats d’habitatge en les persones amb menys recursos, i a combatre les situacions de pobresa energètica. La rehabilitació energètica és també una oportunitat per fomentar l’economia local, fomentant la contractació d’empreses de proximitat.

Els beneficis de la rehabilitació energètica són, doncs, nombrosos i diversos. La natura d’aquest tipus d’actuacions situa a les administracions provincials, comarcals i locals com a agents dinamitzadors clau. D’una banda, perquè són capaces d’identificar les necessitats ambientals, socials i econòmiques dels municipis i abordar-les a través de programes inclusius i de llarg recorregut; i de l’altre, perquè poden sol·licitar i vehicular els ajuts i subvencions procedents d’administracions europees o nacionals per a finançar-los parcialment o total. 

Per avançar cap al desenvolupament sostenible calen eines que integrin múltiples camps. Ja ho expressa el darrer informe de l’AR6; com més profundament es coneix la interconnexió entre la societat, el medi ambient i l’economia, millor es poden plantejar les respostes a la crisi climàtica. La rehabilitació energètica és doncs una eina que cal consolidar.