Vés al contingut

Ramon Folch parla de ”Justícia social, educació i ciutats verdes” al IAEC2012 Changwon Korea

Ramon Folch, convidat com a keynote speaker al XII Congrés Internacional de Ciutats Educadores (26-28 abril 2012) organitzat per l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (IAEC), va protagonitzar la segona sessió plenària del dia 27 d’abril.

“El segle XIX va ser el segle dels imperis, el segle XX va ser el segle de les nacions, el segle XXI serà el segle de les ciutats. Però, de quina ciutat estem parlant?...”

‘Les ciutats pertanyen a la solució, no al problema’
Les ciutats concentren en l'actualitat més de la meitat de la població mundial i la majoria dels serveis. El desenvolupament del sector terciari, unit als increments d'eficiència del sector primari que estan fent desaparèixer l'agricultura de subsistència, explica el fenomen. Per això la migració del camp a la ciutat hagi estat intensa en les últimes dècades. Sumada al propi creixement vegetatiu de la població urbana, ha provocat l'actual boom urbà, difícil de gestionar. Per això les ciutats són un magnífic espai d'intercanvi de serveis i benestar i, simultàniament, un lamentable lloc de pobresa i injustícia social. En tot cas, les ciutats pertanyen a la solució, no al problema.

‘La ciutat sostenible del segle XXI, doncs, ha de ser equitativa, eficient i intel•ligent’
En termes d'economia d'escala, la ciutat és molt eficient, sobretot la ciutat mixta i compacta. Per això la ciutat sempre és "verda" sistèmicament parlant. Ha ser-ho també en el seu urbanisme. Però els parcs i els espais oberts no són suficients, si no formen part d'un sistema social i productiu igualment verd. És a dir, socialment equitatiu i funcionalment eficient, tant si parlem d'energia o d'aigua, com si ens referim a la mobilitat oa la qualitat dels edificis. No és una qüestió merament ambiental, sinó un tema social bàsic, perquè la qualitat de vida urbana depèn, a més de l'equitat, d'aquesta eficiència. I avui en dia, en plena expansió de les tecnologies de la comunicació, la ciutat també ha de ser intel•ligent. La ciutat sostenible del segle XXI, doncs, ha de ser equitativa, eficient i intel•ligent.

‘No hi haurà ciutat sostenible sense ciutadans educats en la sostenibilitat’
Per desgràcia, la realitat està molt lluny d'això en la majoria de les grans concentracions urbanes, especialment en les més joves (de les gairebé 450 ciutats amb més d'un milió d'habitants existents actualment al món, únicament 75 eren ja grans ciutats a 1950). Només un canvi en profunditat de les polítiques urbanes podrà aconseguir la transformació necessària. Aquest canvi exigeix decisions de govern, però també moltes modificacions en les actituds i pautes vitals de la ciutadania. La revolució urbana del segle XXI no és únicament una qüestió demogràfica o de concentració de poder. És sobretot un canvi sociològic necessàriament sostenibilista. I com tot canvi social, serà el resultat o d'un procés espontani incontrolat, o d'un projecte socialment equitatiu i ambientalment sensat. El canvi passarà a la ciutat, a causa de la ciutat i per a la ciutat. I al centre de tot això, com sempre, l'educació. No hi haurà ciutat sostenible sense ciutadans educats en la sostenibilitat.

Baixa pdf